D'un temps ençà m'he donat compte d'una característica que s'ha posat de moda als documentals de la televisió i que em posa nerviós quan m'hi fixo. Estic parlant de l'eliminació dels espais entre les paraules i de la inevitable respiració. És clar que quan parlem els humans i els animals també necessitem respirar i per seguir a qui ens parla necessitem temps d'assimilació. Doncs en que ens trobem? documentals on la paraula es perverteix i s'elimina el desig. Exagero? crec que no. No hi ha desig a escoltar el que ens diuen, és pura continuació! ens absorbeixen amb les paraules i no ens deixen anar fascinats. És allò dels avis de la dicció, del bon dialogador socràtic o del respecte al silenci.
Per sort això no passa a tots els canals ni a tots el moments, però trobo que hauriem de demanar més respecte els que mirem i escoltem aquesta caixa amb tanta informació i poca reflexió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada