Què és Catalunya?

Sembla en un principi que Catalunya és el que vulguin els seus habitants. Però qui son els habitants de Catalunya? es molt difícil respondre aquesta pregunta públicament sense ferir susceptibilitats. Bé, els de sempre, els d'abans de la guerra civil els que les seves generacions passades han vist néixer. Els que vingueren després de la guerra, sobretot a partir del 60's i fins als 70-80 impulsats pel desig franquista d'extermini de lo català. Els que vingueren després a la onada d'immigració dels 90's i principis del sXXI animats per la possibilitat que els donava la globalització i amb el desig de prosperar: magrebins, llatinoamericans, dels països de l'est, asiàtics, etc... És dins aquesta amalgama de personalitats, cultures, identitats i maneres de fer que es concentra el que és Catalunya. Tots impulsats pels seus interessos més o menys particulars. El cert és que com és humà i entrenyable cadascú dels que viuen a Catalunya,  senten enyorança del lloc on venen, del lloc on van néixer, els del primer grup senten l'anyorança de que aquesta terra que és Catalunya no sigui totalment Catalunya (bé, crec què això és impossible), els del segon grup senten l'anyorança de la seva regió d'España primer i de la seva patria que es España, en general i bastant una lo de grande y  libre hi ha casos que es donen compte que tampoc acaba de ser del tot España però si esforcen i els del tercer grup que s'esforcen en no perdre lo seu però que també senten, alguns i les segones generacions més, una certa curiositat en veure que hi ha més enllà d'allò que els hi dona de menjar. Ara bé, no els hi posis en contradicció aquests sentiments per què s'emprenyen i et treuen la paraula

A ningú li agrada que li trepitgin les flors del seu jardí i tots volem sentir que tenim les flors més boniques i vives. El que proposa la globalització és que les flors es compateixin, es barregin, que el jardí sigui més divers.  Alguns pensen que massa divers, altres pensen que no hi ha flors per tothom.

A vegades em sembla que vivim una època que a ningú li agrada perqué ell en el moment que viu no es sent prou el que li agradaria ser, per un cantó perquè sent que pot ser més i més i més* i per l'altre perquè creu que els altres amb la seva presencia li treu el que és i es torna menys.

Es cèlebre la frase d'en Joaquim Puyal referint-se al jugador Messi del Barça quan fa un gol. I mes, i mes, i mes que té una doble significació. Per un cantó parla del liberalisme post-modern de la falta de límits i del gaudi lacanià i a la vegada parla del millor jugador del món en Messi.

Vivim en un món pler de violència...