De la política

La política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.

És a dir la organització de les persones perseguint un ideal, la lluita en pro d'unes idees per aconseguir un canvi o per mantenir un status. Això és el que creia jo fa uns anys quan era del tot militant. Poc a poc he anat veient com són de complexes les realitats. 

*

Sempre hi ha interessos no tan ideals en la política, qüestions més reals, potser es poden dir més materials. Sempre trobarem algú que està en contra del nostre discurs, ara bé les raons poden ser molt variades, diria tan variades com persones que pensen sobre allò. També són canviants, tan canviants com el número de contingències a controlar. Tot depen dels interessos? 

Foucault un filòsof estructuralista i potser bastant postestructuralista ja parlava d'això i opinava que les forces de poder un cop establertes també tenen moviment incontrolable. Sobint han de reaccionar al moviments propis interns per adaptar-se. Durant el modernisme del ideals la gent s'il·lusionava amb les idees d'algú i les portava sovint fins a l'últim sentit. És curiós, o potser no, com societats que es van abocar a complir uns ideals de manera ortodoxa s'han acabat autodestruint, nazis, comunistes,... els ideals, tenen la tendència de portar a la gent a una unitat imaginaria, a un conglomerat difús. Jo no sento aquesta passió per la veritat, sóc jo més difús. 

Aquests conglomerats (m'ha agradat la paraula) donen la idea que el "nosaltres" i no els "altres" som els complerts, els que si, que junts serem més feliços que separats i que "hem" de tenir clar que els demés són els enemics. Meravellosa paraula enemic. L'antítesi sempre donarà més sentit a la meva síntesi. Quan algú que té clar quins són els seus ideals sap també la mena-de-gent que va contra els meus ideals i són aquells-altres els que no, contra el que haig de lluitar. A mi tot aquest conglomerat em provoca desconcert. Ni tant per un cantó, ni tan poc per l'altre: tornem al reduccionisme del que no vol veure, potser mira, però no veu.

Sobre les eleccions del 13 de desembre... ai carai! que més dir... el dia després del referèndum ja comencen els amics i enemics a veure qui te raó. Jo, em dedico a altre coses...

* La vida de los otros és una pel·lícula molt recomanable que expressa el que intento explicar.