No m'han agradat mai els reduccionismes per molt que a vegades els desitgi. Si, m'agradaria que Catalunya fos independent però amb matisos. Què significa que un país sigui independent d'un altre? Doncs que deixi de formar-ne part, que no hi hagi dependència entre ells, que les seves identitats siguin separades. En el moment històric que vivim d'un cert post-modernisme la intel·lectualitat està tendint a pensar que (intentaré no anar-me'n gaire de l'olla) la realitat no és allò tan concret que ens pensàvem amb el modernisme. Sempre pensàvem que hi havia un interior format pel jo i un exterior que era la realitat. Actualment, des de l'aparició de la física quàntica, es considera que aquesta separació no és tan clara, que d'alguna manera encara que no és una qüestió conscient o deliberada les persones construïm aquesta realitat, la nostra exterioritat. En diuen de la física de les possibilitats, en un món incommensurable anem perfilant el que va passant a la nostra vida amb decisions conscients i inconscients. Hi ha teories com la psicoanalítica que afirma que la nostra consciencia és una barreja inconcreta de tres dimensions condicionants: lo simbòlic, lo imaginari i lo real. Totes tres viuen encreuades formant el que Lacan, l'inventor de la teoria, anomena el nus borromeu, juntes formen la consciència hi han d'estar necessàriament juntes. També durant el modernisme és creia cegament amb la raó, es varen construir i utilitzar grans teories d'organització social, algunes més boges que altres, comunisme, feixisme.. però totes varen anar fallant algunes per fortuna d'altres desgraciadament, crec, m'agradaria pensar amb un socialisme utòpic que no tendís a un totalitarisme com lamentablement sol passar. Llavors, jo ja no crec tant amb la felicitat dels ideals ja que aquests ideals quan els extrapolem a l'individu normalment perden la seva força, seguint la teoria de la física quàntica cadascú sintetitza més o menys igual o més o menys diferent el que significa. Ens podem posar el màxim de d'acord amb alguna cosa però mai ens posarem del TOT d'acord amb les coses. Llavors la independència per mi es bona cosa, tanta globalització desfigura massa les identitats i les diferències però amb un matís posmodern, ja que les segones parts mai foren tan bones o tan dolentes com les primeres. El que si trobo interessant és aquesta possibilitat de superar el poder establert de la política, la gent desitja saber i desitja dir com a individu, doncs per mi... endavant! No vull dir amb tot això que s'hagi de deixar de creure en la organització de les persones buscant un mateix fi, el que dic és que també es pot plantejar sense por a les pedrades altres opcions, com diria la boja física quàntica altres universos o maneres de fer...
Per cert, el passat 8 de desembre hi va haver un interessantissim debat al C33 al programa singulars sobre això de la física quàntica amb el títol nit quàntica. enllaç del video.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada