Avui passejant per Arenys de Munt he vist que ja ha començat el Nadal, bé el Nadal comercial. Però aquest any no m'ha ofès com ho havia fet a altres llocs on he viscut. Poques llums, les justes, les necessàries... un detall bell per recordar aquesta època de l'any. Una linea de leds resseguint el perfil dels platans de la riera, una sola branca la més propera al centre. Què més necessitem? a mi ja m'està bé. Això no vol dir deixar de disfrutar el Nadal. Comencem a assumir en cada moment de la nostra vida la responsabilitat que tenim en la conservació o destrucció del planeta i de qui hi viu. Només des de la consciència de cadascú podrem tirar endavant. Però estem disposats a reduir la nostra necessitat de consum? estem disposats a canviar el nostre objecte del desig a objectes més sostenibles, un desig de tastets, que no ens portin cap aquest gaudi a desmesurat que ens impulsa la societat de consum. Menys grandiositat i anar cap a menys en general.
La paraula és: decreixement.
No necessitem tan per viure, no necessitem tan per ser reconeguts, no necessitem tan per ser valorats. Necessitem assumir que som part d'una altre cosa i no només som nosaltres mateixos. Jo no parlaria d'un canvi d'ideologia global, més aviat una relaxació de les ideologies, seriem capaços d'això? no importa tan la identitat, l'emmirallament amb l'altre per saber qui soc... tot això certament no importa tant.
Decreixement és una paraula global...
Una mica més de silenci no estaria malament, oi?
Es molt ineressant això que dius...
ResponElimina