de la tecnologia

La tecnologia no és nova, no és una paraula nova. És pot significar com l'us i el coneixement d'eines i técniques. Ja els egipcis utilitzaven la seva tecnologia per construir les piràmides. Encara que és una paraula antiga actualment ha agafat una nova significació. Cada cop forma part més essencial del dia a dia dels habitants terraquis sobretot amb la incorporació obligada de mòbils i internet. Sempre he dit que els transportistes hi han guanyat però també hi han perdut molt amb l'aparició dels mobils. Hi han guanyat amb facilitat de comunicació amb l'altre però hi han perdut la llibertat de saber que durant el trajecte estan incomunicats i que hi ha moltes possibilitats. Doncs si!. si alguna cosa ens ha tret el mòbil és la possibilitat d'aventura, ara com un ciborgs (no deu quedar gaire perquè ens plantejem inserir-nos un mòbil en forma de microxip al cervell) sempre estem controlats i la publicitat en diu llibertat per comunicar-nos. Jo en diria la llibertat per bla,bla,bla... el gaudi de lo vocal, de la paraula, pel fet de parlar.

També hi ha el GPS, fins i tot han inventat un GPS que recorda on són els bolets i que té un arxiu de totes les especies. Perdem més del que guanyem amb la tecnologia?
Avui he escoltat la gravació de la conferència (absolutament recomanable) que es va fer al Palau Robert
sobre Foucault i el filosof Miguel Morey afirmava que els nens i nenes actuals es socialitzen com a futurs consumidors. Només hi ha l'opció de significar-los com a part de la societat amb l'etiqueta de consumidors; no hi ha més valors? Sembla que al poder ja li va bé tenir nens i nenes consumidors i consumistes sinó quin sentit té la implantació universal dels portàtils als alumnes de primaria i secundaria? a mi em fa esgarrifar. El que si és evident i així ho diuen les xifres que el mercat de la moderna tecnologia centrada en lo visual i lo auditiu és un gran negoci, però és un mal negoci per les persones, crec... jo tinc una trentena d'anys i des de petit que la informàtica i els videojocs m'han envoltat i en un passat no gaire llunyar fascinat. El que també he experimentat és la extranya sensació de ser absorbit per la pantalla, de desapareixer en el videojoc, de tornar-me el protagonista, de sentir l'emoció de poder o força de pilotar un avió de guerra i de la dificultat de deixar el "mando" de desenganxar-me. M'agradaria preguntar si aquestes pràctiques tan massificades es sap del cert que no tenen efectes secundaris, a part de l'estupidització/infantilització de la població. N'hi ha que ja prefereixen més despareixer en un personatge de ficció que ja no és ell, que mirar de ser ell mateix per exemple en un moment de sobretaula... doncs jo si crec que la tecnologia no és innòcua. TOT NO VAL