Hi ha lletres que escolto a la radio o a la TV que em fan pensar amb el que sé, que és el que és, de la teoria psicoanalítica.
Hi ha un videoclip de l'últim disc de Kitsch, Kitsch Deu del 2008 que es diu Dominis que sempre que el veig em remet a les idees de Freud i Lacan. He sentit a dir a alguns psicoanalistes i també psicòlegs que la teoría psicoanalítica, el que ella explica es part del món, passa al món. No és una teoria de les anomenades científiques, ni ho pretén. L'essència de la psicoanàlisi si en té alguna, és la subjectivitat. La millor manera de comprendre-ho és interessant-hi... bé com tot. Tampoc pretenc fer una explicació exhaustiva del que diu la teoria, que és molt extensa, sinó expressar d'una manera amena el que ella explica. Aquesta idea de relacionar lo cultural amb la teoria psicoanalítica tampoc és original meva, ja la Liliana Montanaro, psicoanalista afincada a Girona, va organitzar una sèrie de conferències lligant pel·licules com Màtrix i Alicia al País de les Meravelles amb la Psicoanàlisi.
Lacan parla de la lallengua (en castellà és la lalengua, hi ha poquíssim de la teoria psicoanalítica traduït al català), com fent com un salt més amunt del que son els estudis de la llengua donant d'aquesta manera quelcom imprescindible en la teoria psiconalítica com és el significant. Doncs això intentaré fer, un analisis dels significats de la lletra de la canço.
------
El primer que vull fer notar és que si escoltes la cançó, almenys a mi em va passar, sembla que parli en tercera persona, d'algú, d'ell durant tota la canó. Però al llegir-la per internet es veu que no tota és en tercera persona, hi ha dos parts; una al principi que on hi ha els verbs estan en infinitiu i la última que és primera persona.
Estar a casa, estar tancat respirant tranquil·litat. Aquesta frase sembla incoherent, no? diu estar a casa, tancat respirant tranquil·litat. Bé, a mi em sembla que estar tancat no és estar tranquil, per exemple el pres que estar engarjolat no crec que estigui especialment tranquil.
Estar a casa, estar cansat rendint comptes al passat. Estar cansat rendint comptes amb el passat torna a ser incoherent, rendir comptes al passat no es feina relaxada. A més al posar rendint comptes al passat li dona valor d'amo, no pensa amb el passat, rendeix comptes al passat, com una obligació.
Estar a casa, estar tancat. Si algú truca, no hi sóc pas. El fet d'estar aïllat, no és un paradis sobretot si no és per elecció propia, tornem a la idea de la garjola, estar tancat i aïlllat... si més no inquietant. Sembla més que es refereixi al gaudi lacanià que després explicaré.
Estar a casa, estar sonat. Si res passa, ningú ho sap.
Dona la impressió d'un poder, el poder de l'aïllament i el tacament: "La república independiente de mi casa", frase que no té res d'inocent. No hi ha domini, es possible tot... a casa es possible tot? que hi ha a casa, ara ens ho explica...
Casa meva és un palau, casa meva és un castell.
S'està sol, s'està tancat, s'està tranquil, s'està en la perfecció del palau, de la protecció, del ja ho tinc TOT fet: un castell de fum, diria jo.
M'hi faig, m'hi estic, hi dormo i hi visc. I, quan és fosc, hi bec i oblido.
El TOT, aquesta frase ens remet a el TOT però a l'interior de. Aquest tot es torna fosc i finalment s'intoxica i oblida la realitat. Qué oblida? sembla un cercle viciós. TOT dins de casa, els extrems es toquen, RES dins de casa.
És com una mare, jo menjo dins seu. M'hi retinc i avinc, és tot el que tinc. No hi ha lloc més invulnerable.
Ja diu el que em sembla dona voltes a la cançó i ens evoca al complex d'Edip freudià i a l'objecte a lacanià. És tanca a la simbiosi materno-filial, s'hi reté, no vol sortir a l'exterior i finalment diu que és tot el que té, frase que té doble significació; per un cantó sembla que no tingui res, aquí hi falta la vida, el món de que és desconegut, però al mateix temps és TOT el que té, no li falta de res. És dins l'úter matern estant dins de casa... sembla un paral·lelisme malaltís, no? i a més s'hi avé, decideix quedar-s'hi...
Casa meva és cor endins, és on s'amaga el primer desig, és on hauria de ser feliç si tal vegada això fos possible.
La llar, la casa, és el més entranyable. On s'amaga el primer desig, això em remet a la idea del desig incestuós i simbiotitzant de no voler sortir de dins la mare, el primer desig, afirma com si fos el paradís que és on hauria de ser feliç i llavors parla de la impossiblitat: tal vegada fos això possible... no parla de la felicitat o alegria de la vida en el desig, parla de l'altre felicitat que no és felicitat, del gaudi lacanià, del no desig, de ja ho tinc TOT.
Sobre el títol Dominis, de quins dominis parla? es que es algun domini sortir de casa, es domina alguna cosa a casa, sovint a casa tenim aquella sensació de plenitud, de domini, ser el rei de la casa.
--------
Reflexió...
aquesta cançó parla dels dominis sense dominis, de la vida sense vida, del començament de la vida, de la falta de desig, de l'infans que per falta de paraula viu en total dependència de la mare, que li dona el pit. De la falta del nom del pare lacanià que ens allibera de la presó, de la paradoxa de que una certa llei ens dona una certa llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada