La ciència no deixa de ser
un discurs entre d’altres. Com la poesia, la divulgació o la filosofia busca
incidir en la realitat mostrant en aquest cas la veritat de les coses. Ho fa
des de la objectivitat, buscant allò que tothom coincideix a comprovar el que
és diu l’evidència científica. Per
això treballa amb els números que són el que més s’acosta a la objectivitat. Ha estat per això un
saber que ha aportat molt a la humanitat, però també li ha tret. Ens ha donat
la penicil·lina, però també la bomba nuclear.
Però des de fa uns anys
amb l’auge del postmodernisme i de l’economia ultraliberal s’ha
desvinculat aquell planteig tant digne de la
ciència pel saber a un altre que relaciona la ciència directament amb el negoci. Hi ha casos de falta
d’escrúpols en el món científic, no cal dir per altra banda i clar això s’ha de
repetir sempre també hi ha virtuts.
Puc citar dos exemples
d’aquesta falta d’escrúpols: el cas de la Volkswagen amb el tema de la
manipulació informàtica per amagar la veritable contaminació dels seus cotxes i
per altre la prescripció desmesurada de fàrmacs en els anomenats casos
d’hiperactivitat. Per mi el secret està en que el comú dels mortals no en sabem
ni de mecànica ni de psicofarmacologia i d’aquesta manera poden explicar-nos
com són les coses sense possibilitat de crítica fàcil, doncs tenen la paella
pel mànec.
Antigament sembla que
paraules com l’honor, la dignitat, l’amor al saber i al treball eren valors
fonamentals en les societats. Ara tot això s’ha diluït i potser ridiculitzat en
pro de l’amor a l’èxit i al benefici que en si són valors purament individuals.
On queda la investigació
independent i gairebé heroica de Marie Curie o el viatge romàntic de Charles
Darwin buscant l’Origen de les Espècies. Ara sembla que la ciència es relaciona
més amb la necessitat de finançament i beneficis econòmics de la seva aplicació,
que la cerca del benestar en la humanitat. Per exemple les universitats fan
tractes colze a colze amb les empreses amb la finalitat de servir molt a
l’economia i poc al saber, faltant el respecte a l’origen etimològic de la
paraula universitat que es relaciona amb la unitat, ser el centre dels sabers,
per acabar essent aquesta relació economicocientífica i prou.
Per què...
Com ho podem fer per
tornar la virtut a la ciència?
Què en penseu de
considerar la ciència com un discurs més i no com el discurs fonamental?
I d’aquesta relació entre
ciència i economia, esteu d’acord que destil·la una certa perversió?
I sobretot...
Quin és el valor real de
la ciència?
Guió utilitzat en el programa de ràdio El Punt de l'Interrogant del dia 24/11/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada