Prendre el pel, acollonar,
prendre algú pel pito del sereno, vacil·lar,
fer anar a algú com una baldufa, són expressions sinònimes que ens parlen de
faltar el respecte a l’altre. Els adolescents són uns experts en això,
segurament perquè és l’edat dels canvis on tot trontolla. Però quan prens el
pel a algú i te’l deixes prendre alhora és quan crees complicitats, trenques el
gel i rebaixes el que podem anomenar egos. És una manera de fer possible i més fàcil
la relació.
Però com en tot hi ha límits que no s’haurien de superar i el problema és
que no sabem en realitat que pot arribar a significar allò que li diem a
l’altre. Ni tothom està en posició de ser ridiculitzat i les hores baixes són
condició sine qua non de l’esser
humà. El que potser hauríem de plantejar-nos és l’ús de la paraula bulling que
remet massa a l’animalitat i a l’envestida, oblidant la capacitat de
flexibilització que tenim. A l’altre extrem segurament hi hauria aquell que
lliga gossos amb llangonisses.
És un tema ben en voga als instituts, que es veu amb preocupació.
Necessitem pensar on rau aquest problema i que hem de dir o fer per millorar la
situació. En alguns casos el patiment dels adolescents és extrem i s’hi ha de
posar seny i molta paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada