NARCINISME

En alguns cercles de psicoanalistes s’insisteix que la política no està bé, que alguna cosa no va. La política que hauria de dedicar-se a organitzar la polis, s’ha tornat una pugna pel poder constant. Ja no es respecten els tempos i les paraules s’utilitzen més com a eines punitives que constructives. Són temps de crisi. Podríem dir que hi ha temps de tot menys de fer política. No hi ha pensament, hi ha acció i reacció sense fi. La conseqüència d’això són els populismes que diuen allò que la gent vol sentir per obtenir el poder. L’art de la política s’ha tornat el tacticisme dels poderosos, res a veure amb la veritat. Estem instal·lats en la postveritat i els fets han perdut el pes específic, d’aquí a la desorientació general. L’imperi de la tecnologia sumada al capitalisme global situa la tasca política gairebé com a residual, com un semblant. Sembla que es fa política però s’està molt atrapat amb els mercats. De tant en tant algun polític s’envalantona i fa un acte polític significatiu, però ràpidament els mercats reaccionen sense aixecar gaire polseguera però sí amb molta efectivitat. Colette Soler , psicoanalista francesa, d’aquesta manera de fer en diu NARCINISME, barrejant narcisisme i cinisme en una sola paraula. És una subjectivitat que mira per ell i veu a l’altre amb cinisme i no com un igual. El món s’ha anat transformant en un tots contra tots perdent de vista allò que ens uneix com és el reconèixer-nos en falta. Antigament les persones es feien regals, ara hem deixat de ser tontos i ens hem tornat narcisistes. Potser exagero, segurament si, però potser no.

article publicat al Batec d'Arenys de Munt el mes de desembre de 2018