Molts pares i mares senten que és un impossible
plantejar alguna sortida amb els seus fills adolescents. És veritat que no
sempre és així i que hi ha moltes maneres de ser adolescent. N’hi ha que
acceptaran de bon grat compartir alguna estona amb els seus pares.
De què depèn? adolescència a pesar del que
alguns creuen no ve de dolor, en realitat ve del llatí adolescere que vol dir créixer, desenvolupar-se. És l’edat del
canvi, del canvi en majúscules i el primer pas cap a l’edat adulta.
El primer que s’ha de tenir clar és que hem de
respectar el seu criteri. Hem de preguntar què volen fer i si és el cas
plantejar-los alguna idea. No és de rebut obligar a un adolescent i malament
rai si accepten sense cap queixa el que se’ls proposa. El conflicte és el punt
central del creixement i en l’adolescència es fa més evident, és necessari
tenir cintura. Se’ls presenten moltes preguntes en relació a l’amor, al futur,
al passat, l’amistat i la vida en general. Què millor que poder servir-los de
testimonis, d’algú que ja ha passat per aquest moment i que s’ha preguntat
coses semblants. No hem de voler respondre les seves preguntes directament,
sinó acompanyar-los a trobar les seves pròpies respostes. Que hi ha una
pel·lícula amb una temàtica que els interessa? doncs aneu-hi i aprofiteu per
parlar, per reflexionar sobre el tema. Que hi ha un concert que li provoca curiositat
i ens demana d’anar-hi plegats, doncs som-hi. Que tenen la imaginació
instal·lada en algun país on volen viatjar, anem-hi. Però no oblidem que ells
són pura projecció, que solen oblidar les distàncies i els passos lògics que
cal seguir per resoldre qualsevol projecte. El seu entusiasme és extraordinari.
A vegades serà necessari recordar-los que la llei i el desig van agafats de la
mà.
A alguns pares i mares els és difícil
deixar-los anar, hi ha una preocupació lògica sobre els límits. Hi ha desitjos
que ratllen la temeritat i és difícil trobar un punt mig per quedar-nos
tranquils. L’adolescent posa a proba als pares en l’acceptació de que els fills
s’estan fent grans. És l’hora doncs de permetre i animar a intervenir als fills
en les decisions. Jo diria que aquest és el secret de l’adolescència: ser-hi
quan ens demanen i acompanyar-los en les seves decisions.
Com si d’un fil molt prim es tractes hem de recordar-los
el lligam, però sense ser un impediment. Aquest és el punt important a l’hora de
compartir activitats amb ells. Si el que volem és fer-ho possible donem-los la
veu, dialoguem, acordem i gaudim amb la companyia, deixant-nos sorprendre amb el
seu creixement.
Article publicat a la revista Valors el juny '16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada