DELS RUMORS

No em ve de gust reproduir el missatge que m'ha arribat en forma d'alerta en relació a un perill imminent prop d'on visc, on s'ha de congregar molta gent a veure un espectacle. El rumor ràpidament t'animava a tancar portes, reixes i posar candaus arreu. Primer m'he espantat i he reaccionat com qualsevol persona faria si s'estima la vida. Jo en principi no vull que ningú pateixi i llavors he reaccionat reproduint el missatge en qüestió.

Què ha passat? que era un rumor que l'ajuntament ha hagut de desmentir perquè l'esdeveniment fos tot un èxit com fa uns cinquanta anys que és. Jo també l'he desmentit.

Què penso? sobretot com algú pot deixar anar un missatge així per les xarxes sense pensar en els sentiments que pot provocar als demès i em remet a la qüestió de la ètica, és a dir, aquell espai on com a subjecte responsable penses sobre la millor manera de fer i ser.

Parlem de sadisme, de tonteria o de narcisisme? sempre s'ha d'anar en compte amb els missatges que un llança, com la pel·lícula de l'Efecto Mariposa, doncs sí hi ha potser un espai comú on les paraules volen, espai que antigament abans d'internet ja existia però segur era més lent. Un altre dia parlaré de la velocitat.

Els Nazis amb Joseph Goebbels al capdavant, com a Ministre de publicitat, sabia que tots som molt vulnerables als missatges sobretot quan ens evoquen al perill. No és d'estranyar que ens movem per protegir la vida, entenent que aquesta paraula no vol dir el mateix per tothom, cadascú té la seva concepció de vida. El gaudi d'aquest subjecte menyspreable  que ha decidit enviar aquest missatge és en relació al poder, al gaudi del poder de manipulació fàcil. Això com la corrupció hauria de ser perseguit i condemnat. Si bé és cert que la diversió és molt relativa hi ha un límit que no s'hauria de superar quan el que fem influeix negativament als demès i en el cas que parlo directament.

Res d'això no és gens nou, se li pot treure molt més de suc, però no per això deixa de ser important. Ens remet a la subjectivitat i a la responsabilitat com a la concepció dels demès. És a dir, què són els demès per mi?