DE LA NEUROCIÈNCIA COGNITIVA A LA PSICOANÀLISI- VIDEO

Des de la neurociència cognitiva almenys en quan a la percepció visual se'ns explica la relativitat del que ens sembla cert o normal cosa que també fa la Psicoanàlisi. Ens explica que la veritat és que no hi ha ben bé tal veritat, que el que pot semblar pot ser una altre cosa, és explicar científicament el que vol explicar la Psicoanàlisi. La psicoanàlisi ja des de Freud i Lacan explora aquesta idea de lo voluble de l'experiència. Una idea principal és que vivim la nostra vida a partir de l'estructura que ens guia. La nostra percepció d'un jo complet és una il·lusió, "realment" és un il·lusió i la neurociencia cognitiva ens ho fa experiència. Bé, la neurociència cognitiva i la màgia. La castració simbòlica està servida, la divisió subjectiva está servida. No som el que suposem ser la majoria de les vegades, hi ha altres coses desconegudes dins nosaltres y no parlo solament de lo traumàtic o inconscient, pulsionalment estem invaits per un altre. Les pulsions i la relació amb les mateixes ens relacionen més amb nosaltres mateixos que altres construccions fenomenals. Sempre m'he queixat de la manipulació en la que ens tenen submesos la societat de mercat liberal, està construïda sobre el discurs capitalista, que com es diu sobint coneix millor que altres sectors com per exemple el científic la qüestió del desig altament tractat per la psicoanàlisi. Hi ha frases que son compartides entre una neurocientífica i la Psicoanàlisi "efectivamente existe una realidad, pero nuestra percepción de la realidad es en parte ilusoria" En Jaume Barbarà pateix de la castració simbòlica en aquest video tan interessant.

El que suposem tan cert en nosaltres i els demés pot ser tan sols una relació fantasmàtica. El que a vegades ens angoixa dels demés no es res més que la fantasmática de les relacions, també la nostra, que ens fa veure les coses desde un prisma. No és sinó a través de la possibilitat de contemplar aquest fantasma i la seva subjectivitat que podem aconseguir una comprensió més profunda del que ocorre al nostre voltant i dins nostre. Aquest dins nostre a vegades canvia sense el nostre control i és impossible recuperarlo si no és a partir de l'assumpció del fantasma original i la nostra relació amb ell. Les essències són per persones narcisistes.