Les virtuts de tele5: La Caja

Publico ara una carta que vaig enviar al Punt diari sobre el programa La Caja de Tele5.

Les virtuts de tele 5: La Caja.

Ja fa bastants anys, com a mínim deu, que van començar a proliferar a la televisió un nou tipus de programes: els reality shows. Ja des del primer gran hermano la idea em semblava degradant, però la cosa ha anat a més amb aquest últim invent de la cadena tele 5, un programa que s’emet els dimarts a mitja nit anomenat La Caja, subtitulat pels productors com el primer reality show psicológico del mundo. Els participants són persones amb problemes de caire psíquic, cosa que els fa patir en la seva quotidianitat. Aquestes persones son emplaçades dins una caixa on les parets són enormes pantalles on es projecten imatges del que precisament els atemoreix que és a més suggestionada per una veu en off. La crisi de valors, d’idees on fa anys que estem instal·lats sembla que a alguns els permeti promoure, a falta d’idees més constructives, el que és més pervers en l’ésser humà, cosa que la televisió té sobradament comprovat que fa pujar audiències. Però no tot és justificable en nom de l’audiència, crec jo. Els inventors del  programa en un principi afirmaven que exposar-se a La Caja era terapèutic, però últimament, segurament per pressions del col·legis de Psicologia i altres persones ja diuen que no és terapèutic però que pot ser l’inici d’un tractament. La comunitat de psicòlegs de Catalunya s’ha sentit insultada per aquest programa i ha reaccionat enviant cartes tant a la productora com als mitjans de comunicació. Com sempre lluny de provocar la cancel·lació del programa aquestes queixes serioses i elaborades l’han publicitat i ajudat fent augmentar l’audiència. Ni el Consell audiovisual de Catalunya, ni els diferents col·legis oficials de Psicòlegs de Catalunya han fet prou per aconseguir el que crec seria lícit, la cancel·lació d’aquest vergonyós programa, assentant un precedent necessari. Decidir mirar com una persona pateix angoixada, des de la distància, sense la possibilitat de resposta, així tal qual, és pervers. No és l’impuls a ajudar o a acostar-te a l’altre el que ens fa més humans?. El que últimament estic llegint sobre el tema, sense saber si és veritat, és que La Caja s’està venent a cadenes d’altres països.

Jordi Alcàcer i Micaló

Estudiant de psicologia en formació psicoanalítica.