Generación Ni-Ni - una explicació del gaudi

 Generación Ni-Ni és l'expressió del conegut desconcert on es troben alguns nois i noies a l'actualitat, enredats en si mateixos i amb la dificultat d'expressar cap enfora el que són o el que volen ser, només preocupant-se de la imatge i del que és immediat, sense projectes ni ambicions, alimentant la seva existència amb bens de consum , són consumidors purs, és a dir segueixen el que exigeix el mercat: GAUDEIX!

La televisió va començar essent un mitjà d'informació i entreteniment però ves per on ara fins i tot fa teràpia. De la dificultat dels pares en l'educació dels seus fills se n'ha conseguit treure rendiment mediàtic amb aquest programa. En el moviment emocional que ens té acostumada la tele aquest tipus de programa ja és el sumum. La televisió ha servit per dramatitzar la realitat per un cantó i per intentar explicar-la per una altre. Per distreure i per informar. Però ja són extrems el que toca, les emocions sense elaborar, les emocions sense vehicular, sense sublimar, el més pulsional esdevé programa i això als teleVIDENS els fa gaudir i els ompla de sentit... l'antiga frase "si ho fan a la tele no deu ser tan dolent".

Vull dir que la dignitat de les persones, en el sentit d'un respecte a un mateix i als demés crec que està a nivells subterranis. El voler una vida digna com a esser humà s'ha tornat subversió, el que ara volem és gaudir a qualsevol preu i passant per sobre de qualsevol cosa. Per exemple mirar a l'altre amb apressi, amb gratitud, amb respecte es veu com un signe de debilitat o com a signe debilitant.

Doncs bé, no crec que Generación Ni-Ni s'hagi plantejat les raons del problema dels nois, de la seva individualitat, del seu passat, del seu context, només els interessa l'apartir d'ara, desterrant el passat i amb dos mesos tirar a la bassura (literalment) tot el que han sigut els nois i noies amb el pretext del ora i labora historicament terapéutic. És la terapèutica en forma d'espectacle, el circ de les emocions maquillat amb bondat pedagògica, és el treure una màscara per posar-ne un altre, és l'eliminació del subjecte en forma del que un altre en forma d'estructura mediàtica pesi més que la seva subjectiva i pròpia inconsciència. En definitiva capitalisme portat fins a lo patètic*.

 * Patètic: adj. que desvetlla emocions penoses intenses.