L'intercanvi, un fet de cultura

L’altre dia anava passejant pel meu poble i vaig veure una bicicleta i un patinet a la vorera recolzats a la paret d’una casa, sols, sense ningú al voltant. Què hi feien allà? Em vaig fixar que a la paret enganxat hi havia un paperet que hi deia que si algú ho volia que s’ho emportés, que ells ja ho havien fet servir. Vaig pensar que era una idea genial!

No és un acte que estigui gaire estimulat actualment on semblaria que tot ha de passar per l’intercanvi monetari, objectes per diners. Hem de pensar, tanmateix, que el mateix origen del comerç va ser a través de l’intercanvi d’objectes. Algú que per exemple tenia ovelles canviava  llana per una eina d’un ferrer. I un altre qüestió és la consideració actual sobre el valor suprem del que és  nou. Val més un objecte nou? Per què??

Per exemple aquell patinet que vaig veure, era per un nen d’uns 3 o 4 anys. Qui l’adquirís hauria de saber que aquell objecte l’havia gaudit una altre nen o nena i això ja és un valor per si mateix, el valor del llaç social. Quan comprem una cosa nova ens quedem sols amb allò que ens fascina i llavors passa que amb poc temps pot deixar de fascinar-nos i aquell objecte perd valor, passa sobint això! Però saber que aquell objecte té una història que pot haver passat per una o  dues o moltes altres mans, l’enriqueix!

Per exemple la roba. Els nens i les nenes petits i petites creixen molt ràpid i pot ser que no tinguin temps ni de gastar-la, llavors quin problema hi ha en passar-la al company de classe mes petit, o al germà, o veí, o cosí...??

Sovint creiem que el que té més valor és allò que fascina més als demès, jo crec que el que té més valor és allò que té més significat, que vol dir més coses, que crea una certa cultura! Per això m’agrada l’intercanvi!