L’altre dia anava passejant pel meu poble i vaig veure una bicicleta i un patinet a la vorera recolzats a la paret d’una casa, sols, sense ningú al voltant. Què hi feien allà? Em vaig fixar que a la paret enganxat hi havia un paperet que hi deia que si algú ho volia que s’ho emportés, que ells ja ho havien fet servir. Vaig pensar que era una idea genial!
No és un
acte que estigui gaire estimulat actualment on semblaria que tot ha de passar
per l’intercanvi monetari, objectes per diners. Hem de pensar, tanmateix, que
el mateix origen del comerç va ser a través de l’intercanvi d’objectes. Algú
que per exemple tenia ovelles canviava llana
per una eina d’un ferrer. I un altre qüestió és la consideració actual sobre el
valor suprem del que és nou. Val més un
objecte nou? Per què??
Per exemple
aquell patinet que vaig veure, era per un nen d’uns 3 o 4 anys. Qui l’adquirís
hauria de saber que aquell objecte l’havia gaudit una altre nen o nena i això
ja és un valor per si mateix, el valor del llaç social. Quan comprem una cosa
nova ens quedem sols amb allò que ens fascina i llavors passa que amb poc temps
pot deixar de fascinar-nos i aquell objecte perd valor, passa sobint això! Però
saber que aquell objecte té una història que pot haver passat per una o dues o moltes altres mans, l’enriqueix!
Per exemple
la roba. Els nens i les nenes petits i petites creixen molt ràpid i pot ser que
no tinguin temps ni de gastar-la, llavors quin problema hi ha en passar-la al
company de classe mes petit, o al germà, o veí, o cosí...??
Sovint
creiem que el que té més valor és allò que fascina més als demès, jo crec que
el que té més valor és allò que té més significat, que vol dir més coses, que
crea una certa cultura! Per això m’agrada l’intercanvi!
