L’altre dia estava caminant pel carrer i curiosament vaig veure dues escenes, que fàcilment es poden comparar, en pocs minuts de diferència. La primera dues persones damunt d’un patinet elèctric en contra direcció, sense cap mesura de protecció, passant semàfors en vermell i parlant fort i rient, l’altre una persona també conduint un patinet elèctric esperant pacientment davant un semàfor en vermell, amb casc i armilla reflectant. S’ha de recalcar que les tres eren persones joves.
Vaig pensar que els joves embogits potser s’ho estaven passant bé transgredint totes les normes de convivència, essent un per ells mateixos i també vaig pensar que estaven equivocats. Curiosament va aparèixer la noia conscient i responsable i vaig imaginar que anava a treballar o que havia de fer alguna cosa de responsabilitat. Tot suposicions sobre allò que veia.
I després vaig pensar que no són els objectes que són bons o dolents, sempre depèn de l’ús que se’n faci. És cert que el patinet elèctric és el súmmum de l’individualisme. El súmmum de l’individualisme i del neoliberalisme, per ara no paga cap impost i es resisteix a les regulacions. És un objecte que podem identificar amb el nostre temps. Eficient, eficaç i silenciós. Semblaria que llisca pels carrers de les ciutats, passant desapercebut, tan lliure que sembla deslligat dels demès.
L’individu atomitzat que viu per complir els seus desitjos propis com si no tingués cap lligam social ajudat per això amb la tecnologia.
Com sempre aquests podrien esser els valors del patinet elèctric però sempre podem fer com la noia parada davant pacientment davant el semàfor en vermell, amb casc i armilla reflectant. Crec que ella és l’autèntica transgressora i no la parella que semblava subversiva. Ells s’agafaven els mandats de l’economia de mercat fil per randa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada