Prendre’s un temps per pensar

Encara serveix pensar? Pensar té a veure amb la valentia. Pensar també pot ser, com fan molts polítics, marejar la perdiu o fer la puta i la ramoneta. Però pensar té a veure amb el llenguatge i amb la capacitat que tenim d’actuar. Abans d’actuar, pensar! En alguns casos semblaria que pensar està en baixa forma. Les persones ja no tenim temps per pensar, pensar és una pèrdua de temps. El que sembla anacrònic és el pensar sense actuar, pensar pel simple desig de fer-ho, pensar sobre alguna cosa. L’eficiència i l’eficàcia està guanyant a la filosofia? Filosofia que vol dir amor al saber.

Bé! Però el que ens fa persones, subjectes, individus, és la capacitat de pensar, de ser en el pensament. El que ens fa diferents és la NOSTRA forma de pensar, el que és impossible és ser sense paraula. Potser no pensem perquè tot indica que no val la pena, que l’existència humana centra el seu sentit en seguir sense aturar-se. Seguir que vol dir seguir quelcom pensat. En definitiva pensar vol dir decidir, responsabilitzar-se, limitar, renunciar, perdre. Qui pensa, doncs, decideix.

Però és imprescindible pensar per construir. En les dictadures està prohibit pensar, ja tot està construït pel dictador. El dictador dicta el que pot ser la vida. Llavors prenem-nos un temps per pensar simplement per valorar si ens estan dictant la vida, si estem vivint com volem o estem alienats en algun altre.

Bé en realitat sempre hi ha algun altre, però saber per on discorre aquest altre en  un mateix és una bona base.

Jordi Alcàsser / psicoanalista