Encara serveix pensar? Pensar té a veure amb la valentia.
Pensar també pot ser, com fan molts polítics, marejar la perdiu o fer la puta i
la ramoneta. Però pensar té a veure amb el llenguatge i amb la capacitat que
tenim d’actuar. Abans d’actuar, pensar! En alguns casos semblaria que pensar
està en baixa forma. Les persones ja no tenim temps per pensar, pensar és una
pèrdua de temps. El que sembla anacrònic és el pensar sense actuar, pensar pel
simple desig de fer-ho, pensar sobre alguna cosa. L’eficiència i l’eficàcia
està guanyant a la filosofia? Filosofia que vol dir amor al saber.
Bé! Però el
que ens fa persones, subjectes, individus, és la capacitat de pensar, de ser en
el pensament. El que ens fa diferents és la NOSTRA forma de pensar, el que és
impossible és ser sense paraula. Potser no pensem perquè tot indica que no val
la pena, que l’existència humana centra el seu sentit en seguir sense
aturar-se. Seguir que vol dir seguir quelcom pensat. En definitiva pensar vol
dir decidir, responsabilitzar-se, limitar, renunciar, perdre. Qui pensa, doncs,
decideix.
Però és
imprescindible pensar per construir. En les dictadures està prohibit pensar, ja
tot està construït pel dictador. El dictador dicta el que pot ser la vida.
Llavors prenem-nos un temps per pensar simplement per valorar si ens estan
dictant la vida, si estem vivint com volem o estem alienats en algun altre.
Bé en
realitat sempre hi ha algun altre, però saber per on discorre aquest altre
en un mateix és una bona base.
Jordi Alcàsser / psicoanalista
