DE LA NEUROCIÈNCIA COGNITIVA A LA PSICOANÀLISI- VIDEO

Des de la neurociència cognitiva almenys en quan a la percepció visual se'ns explica la relativitat del que ens sembla cert o normal cosa que també fa la Psicoanàlisi. Ens explica que la veritat és que no hi ha ben bé tal veritat, que el que pot semblar pot ser una altre cosa, és explicar científicament el que vol explicar la Psicoanàlisi. La psicoanàlisi ja des de Freud i Lacan explora aquesta idea de lo voluble de l'experiència. Una idea principal és que vivim la nostra vida a partir de l'estructura que ens guia. La nostra percepció d'un jo complet és una il·lusió, "realment" és un il·lusió i la neurociencia cognitiva ens ho fa experiència. Bé, la neurociència cognitiva i la màgia. La castració simbòlica està servida, la divisió subjectiva está servida. No som el que suposem ser la majoria de les vegades, hi ha altres coses desconegudes dins nosaltres y no parlo solament de lo traumàtic o inconscient, pulsionalment estem invaits per un altre. Les pulsions i la relació amb les mateixes ens relacionen més amb nosaltres mateixos que altres construccions fenomenals. Sempre m'he queixat de la manipulació en la que ens tenen submesos la societat de mercat liberal, està construïda sobre el discurs capitalista, que com es diu sobint coneix millor que altres sectors com per exemple el científic la qüestió del desig altament tractat per la psicoanàlisi. Hi ha frases que son compartides entre una neurocientífica i la Psicoanàlisi "efectivamente existe una realidad, pero nuestra percepción de la realidad es en parte ilusoria" En Jaume Barbarà pateix de la castració simbòlica en aquest video tan interessant.

El que suposem tan cert en nosaltres i els demés pot ser tan sols una relació fantasmàtica. El que a vegades ens angoixa dels demés no es res més que la fantasmática de les relacions, també la nostra, que ens fa veure les coses desde un prisma. No és sinó a través de la possibilitat de contemplar aquest fantasma i la seva subjectivitat que podem aconseguir una comprensió més profunda del que ocorre al nostre voltant i dins nostre. Aquest dins nostre a vegades canvia sense el nostre control i és impossible recuperarlo si no és a partir de l'assumpció del fantasma original i la nostra relació amb ell. Les essències són per persones narcisistes.

IT d'Stephen King

SINOPSI

No sé si heu vist la pel·lícula IT adpatació al cinema de la novel·la de Stephen King amb el mateix nom. It es pot traduir al català com a cosa, una paraula indefinida, un algo indefinit. Doncs d'això parla la pel·lícula, d'un algo indefinit que al final es una cosa montruosa però que durant la pel·lícula adquireix varietat de significacions. És sobretot un pallasso, un clown. És un pallasso que sembla afectar la psique dels nens, fent-los desitjar quelcom que els acaba matant (com per exemple seguint un vaixell de paper). Hi ha moltes pel·lícules que recreen aquesta idea de monstres que volen matar nens. Els nens que al final son els adults a la segona part, s'uneixen, es fan amics perquè hi ha un maltractador que els té atemorits, sembla un típic noi abusador, però aquesta unió és també per la por que tenen al pallasso, que té algo de Fredy Cruguer, és a dir a IT, la cosa. S'han d'afrontar o enfrontar a ambdues coses, a IT i a l'abusador. La qüestió és que IT els fa tenir por, fent-los tenir al·lucinacions, sobre les coses que els fan por o els culpabilizen: la sang, la mort d'un germà del que es sent responsable, etc... es un com si de la següent manera: el poble es com si hi hagués quelcom sinistre, una ombra, que atemoreix i mata. En un moment donat els nens i la nena van a la cloaca del poble a enfrontar-se a IT, la raó per la que van a la cloaca no hi és explicitada, però hi van i allà s'enfronten al pallasso i amb unes arracades de plata tirada amb un tira-xines el vencen, encara que no queda gaire clar i prometen que si torna IT ells també tornarán al poble per lluitar-hi altre cop (certament queda la sensació que queda algo per resoldre). Després hi ha un tall argumental que representa uns trenta anys i tornen a apareixer ja adults. En aquest moment l'amic que en aquest cas és negre i que és l'únic que segueix al poble és dona compte per la mort d'uns quants nens que IT ha tornat i truca a tots i cada un dels 6 restants membres per complir la promesa. Cada un al rebre la trucada es sorprèn, s'havien oblidat de la qüestió, la majoria son persones de profit menys un que viu encara amb la mare, en Ben. Un dels set al rebre la trucada es suïcida, mentre que els altres sis es reuneixen al poble per acabar el que no havien acabat. Fan un sopar de retrobament que acaba amb una al·lucinació col·lectiva, la pel·licula té molts moments d'aquest tipus d'experiències i dona la casualitat que només el grup pot veure qualsevol que sigui l'agent de la mateixa. En un moment donat es veu al noi que abusaba ja gran tancat en un manicomi que reb l'ordre de pallasso de matar als amics. Estan tots en un hotel i de sobte en un moment que hi ha el negre a la seva habitació apareix l'abusador boig i intenta matar-lo cosa que no aconsegueix i finalment mor ell. Els amics el deixen a l'habitació després de debatre si truquen o no a la policia. Segueix la pel·lícula i estan apunt de marxar sense acabar el que havien començat, però finalment si ho fan i s'hi enfronten altre cop a les cloaques. IT agafa la forma d'una aranya (més o menys) i finalment la maten. Aquesta aranya té una peculiaritat i és el seu abdomen irradia una llum blanca que fascina a qui mira i queda atrapat sense poder moure's. Finalment els 5 amics que queden la maten amb una arracada de plata directament a la fascinació però un d'ells mor, en Ben. També una cosa important que no he dit és que hi ha una historia d'amor podriem dir latent entre un del grup i la única noia del 

grup que acaba consumant-se.    

IDEES

Torno a la idea ja recorrent en aquest bloc del paral·lelisme entre la teoria psicoanalítica i algunes expressions artístiques. El mateix títol ja és inspiratiu per qui conegui algo de psicoanàlisi ja que it es una de les instancies del subjecte segons Freud, l'allò, format per tot el que és inconscient. Doncs bé, afirmo que IT es un compendi de les idees de Freud sobre l'allò, sumant-hi la idea de l'Altre lacanià, és a dir el gran altre. M'explicaré.

Segons les idees psicoanalítiques els individus estem estructurats amb una complex anomenat inconscient que es forma a la infància i que ens condiciona a l'hora de viure la nostra vida quotidiana. D'aquí esdevenen les anomenades formacions inconscients, que són expressions sorprenents i inesperades de reaccions propies que es senten com a foranies. És la impressió d'estar habitats per un altre. Doncs bé, és el pallasso, l'IT mateix, és el que fa al·lucinar als amics, el que provoca la formació inconscient. Es sent durant tota la pel·lícula la impressió que IT es dins dels nois ja que es refereix a qüestions de la vida dels nois. El que menys está imbuït és el noi que d'adult viu amb la mare, en Ben, que es passa el dia amb un aparell d'aquells dels anomenats asmàtics, que l'ajuda a respirar. Hi ha un moment de la pel·lícula que en Ben reclama anar amb els seus amics a la mare i la mare li respon que no hi pot anar perquè està cansat i que amb qui estarà millor que amb ella. La pel·lícula es una al·legoria de la superació del complex d'Edip. És interessant explicar la mort per suicidi del seté amic just quan sent la trucada reclamant el moment de tornar amb els amics per la promesa. Aquest noi es boy scout i mai està molt convençut d'aquesta lluita contra IT, ell de diferents maneres se'n manté al marge, en un ser-hi però no del tot, sempre convençut, mai per voluntat propia. Quan els demés ja adults s'assabenten de la mort un d'ells explica que un dia se l'havia trobat corrent mort de por i que li havia explicat que una mortifera llum blanca l'havia espantat. Ell, es veu a la seqüència se n'aconsegueix apartar gracies a un llibre d'ocells i repetint-ne els noms, el que el separa d'aquesta llum fascinant i mortal no és ell mateix sinó el coneixement d'un llibre, de la ciència. Aquesta llum fascinant és l'Altre lacanià, lo Real lacanià, inabastable. Ell, el que finalment és suicida, ha experimentat l'Altre, s'ha reunit amb el gaudi però ho havia oblidat. També és interessant en un moment donat que se'l veu d'adult que parla amb la seva dona i ella li diu que la seva mare és a dir la sogre li reclama descendència i ell se'n riu i no sembla de cap manera interessat i fa broma. La trucada li recorda i aclaparat per la emoció es trenca i mor. Qué es aquest altre, Autre? és el signe de l'autista, de la psicosi, és el haver-se quedat atrapat per la relació simbiòtica que no permet viure cap enfora, el que et fa tornar enrere una i altre vegada, el que t'afronta a la vida amb excessiu temor. De que està fet aquest Autre? està fet de la nostra infància, d'un complex d'Edip no superat, d'una falta de simbolització, d'una existència cara a cara amb lo Real i és pressisament una instància inconscient que a la pel·lícula IT agafa forma, de pallasso, d'aranya i de formacions inconscients i al·lucinacions. Quina és la millor sortida de la llum blanca? això és una qüestió subjectiva, cadacú ha de trobar la seva raó per donar-li sentit a al vida i el que en un principi ens sembla difícil sempre al final ens sembla més assequible i ens sentim guanyadors, de qué? doncs de llibertat, d'identitat, de significat a la nostra vida. Per mi el millor de la pel·lícula és l'explicació que és fa del retorn a la infància en el moment de rebre la trucada, és a dir, quelcom els fa tornar a la infància (a més a la pel·lícula passa en forma de flashbacks), que havien oblidat i que els atemoreix profundament També trobo genial la següent cosa: hi ha un nen que és tartamut i se li enrriuen, quan es fa gran se'l veu sense tartamodejar però és quan s'acosta al seu nucli, podriem dir al seu pallasso, que li torna el tartamodeix fins al punt de no poder articular paraules, profundament lacanià! això és tot per ara...