(situació)
Cada dia al
matí passo davant d’una parada d’autobús que la veig molt bé, de lluny. Em sorpren l’estampa! És curiòs. Allí
s’hi reuneixen 4 o 5 persones que amb una distància prudencial s’esperen.
S’esperen i fan una mateixa cosa. Aquesta és l’escena quotidiana d’avui, que ja
és tot un tòpic.
(idea)
MIREN EL
MOBIL DE MANERA NARCICISTA. Li vull treure suc a aquesta nova modalitat de distracció
que a pesar de les seves bondats també té les seves misèries. Les bondats estan molt repetides
i experimentades: connectivitat, instantaneïtat i un contingut infinit. L’altre
cara de la moneda: addicció i solitud.
(desenvolupament)
Aquest gadget com tots els gadgets
serveix per obviar la
falta i al buidor inherent a la vida.
Una manera obsessiva
de fer-ho sense intermediaris. Aquest tot que suposa el mòbil ens vela l’experiència de falta
saturant-la. Però en realitat aquest recurs fa més insuportable la
solitud. Com un bumerang
sabem que allò no serveix en realitat per tapar la falta i a més ens torna
doble la impressió. Imaginem algú
que s’hi deixa la pell amb el mòbil à els adolescents amb la publicitat massmedia ho saben bé això. D’aquí venen les addicions que
acaben per ser de l’autoritat o como diem els psicoanalistes del superego. L’us excessiu fa passar uns
límits que en situa a un lloc que el seu us és addictiu i acaba per fer mal al
subjecte.
(àadolescencia)
Per això els
adolescents
à millors
víctimes són consumidors nats d’aquests productes, que són les edats dels
que jo veig cada dia a la parada de l’autobús. Ho són perquè aquella edat
s’enfronta amb la immensitat del món i han de decidir i establir-se en algunes
qüestions que volten al qui sóc? Llavors el mòbil tapona aquesta pregunta amb múltiples respostes que
venen de l’altre i escamotegen la pregunta sobre el ser.
Amb el mòbil
pots ser:
1.- un més entre els
terrícoles que usen mòbil
2.- aquell que escolta
música
3.- aquell que parla
amb els demès a través de missatges
4.- aquell que juga a
ser algun personatge
5.- aquell que es posa
a prova
6.- aquell que
s’exhibeix
7.- aquell que mira
pel·lícules o sèries.
NO CAL
MORALITAT PERO SI INFONDRE L’ESPERIT CRÍTICà No cal ser massa moralista a la vida
però no està malament parlar-los de buidor i silenci als adolescents. Un espai buit
és una bona proposta per ells que els permetria pensar sobre si mateixos. Tot el contrari del
que proposa la societat tardocapitalista de l’impuls al gaudi consumista.
