Les famílies cada any pateixen un tràngol, cada any
repeteixen un moment crucial i radical com és el moment de tornar a l’escola.
És important sobretot pels fills que s’han d’enfrontar a un nou curs més difícil
o mirar de millorar l’anterior perquè han repetit. També és un moment que
alguns pares desitgen perquè diuen estar cansats d’estar tot el dia amb els
seus fills. Molts desitgen que arribi aquest moment per tornar a la feina,
doncs sí!, a molts els és difícil viure en vacances, en la vacuïtat de no estar
organitzats prèviament per un amo, no estar emmarcats en un entorn repetible.
Però quina
és la millor manera de tornar al cole?,
jo diria oberts de ment, fàcil!. Llavors preguntem-los que volen fer durant
aquest nou curs. Preguntem-ho unes setmanes abans de començar el curs. Quines
extraescolars?, com volen organitzar l’horari?. També ens hem de preguntar
quines coses volem canviar en relació a ells. Més responsabilitats?, menys
responsabilitats?, és el moment per deixar-los un joc de claus?, què fem amb el
telèfon mòbil? Són preguntes a provar de respondre i ara és un bon moment per
plantejar-les.
Llavors, com
emmarquem la vida durant el següent curs dels nostres fills?. També és un bon
moment per pensar si ho estem fent bé, si ho hauríem de fer d’alguna manera
diferent. Els atabalem massa amb els deures?, els deixem massa poc temps per
mirar la televisió i l’esbarjo?. Les rutines no venen per si soles també es
construeixen.
Ah! També és
un bon moment per plantejar preguntes difícils però necessàries. Hem de deixar
d’anar al logopeda? o plantejar deixar aquella medicació que li donàvem durant
el curs per la hiperactivitat, de debò fa falta? Aquelles idees sobre la
superdotació o si té intolerància al gluten, també les podem plantejar i pensar
amb la parella. Aquestes són les preguntes difícils perquè no són de resposta
evident, però fent-les posem alternatives a una situació fixada per la rutina.
Els problemes no és solucionen fixant una rutina.
Doncs ja
veieu que per mi tornar a l’escola no és un eslògan comercial, és un moment
important, com cada moment de canvi, per plantejar com estem vivint. Com tenir
un fill no passa sol i que cada moment que passem amb ells és determinant, això
sense atabalar-nos. Ho és perquè som els seus pares, res més, però això s’ha de
tenir sempre present. Com els tractem? Com els ajudem? Què els donem? Com els
ho donem? Són preguntes que tots els pares i mares es fan en algun moment i
això sempre és bo.
