M’agradaria fixar l’atenció en aquest espai que és tan mental com físic.
Físicament és l’espai i el moment que hi ha entre que els pares i mares deixen
els fills fins que són dins l’escola. Un detall que ja explica la dimensió del
moment és que a mesura que els nens i nenes van creixent aquest espai es va dilatant. Quan són molt petits aquest espai
físic és inexistent, els pares i mares deixen els fills directament a la classe
i fins i tot n’hi ha que entren a la classe. A poc a poc això es va relaxant i
regulant i a mesura que van creixent també ho fa la distància. Arriba un moment
que els fills es deixen en un lloc i ells fan un trajecte en solitud acompanyats en un principi per la mirada dels
pares, la mirada acompanya com ho feia el cos. Finalment i després d’anys i
panys a tercer de primària ja hi ha la
possibilitat de que els nens i nenes vagin sols de casa a l’escola (encara
que hi ha pares que els agrada seguir acompanyant als fills). Finalment als
últims anys de primària i sobretot a
secundària els pares sobren i fan vergonya, ja és hora d’anar per lliure
(en aquest cas els pares estan a l’aguait però deixen fer també: l’adolescència).
Com deia la distància va augmentant a mesura
que passen els anys però simbòlicament, podem dir mentalment, com s’explica
això?. Podem dir que aquest lloc quan són nadons
existeix en potència (ja que tant petits necessiten de molta cura i atenció, no
se’ls pot deixar sols), tot és molt pell
amb pell, cos amb cos, dels pares als mestres. Simbòlicament i a poc a poc s’anirà introduint un espai que és l’espai
del nen, de la relació de la família i l’escola, de la cultura i també de
la paraula. La confiança que té la
família amb l’escola és fonamental en aquest moment perquè el pas no sigui
difícil. De l’acceptació de les petites diferències i de la civilització. Del
fill a l’alumne al professional... a la responsabilitat.
Com sigui aquest espai serà fruit de
l’educació, de les vivències, dels anhels i de les pròpies decisions que vagi
assumint durant la vida. Serà el propi món.
à SUBJECTIVITATß
JUNT
(IGUAL)---------------------------------------------------------------------------
-SEPARAT (DIFERENT)
TOTAL DEPENDÈNCIA – MADURACIÓ -- CONFIANÇA –
RESPONSABILITAT – AUTONOMIA
INFANT -------------------- NEN
---------------------------ADOLESCENT------------------------ADULT
NO
PARLA--------------------------------------------------------------------------------PARAULA
PROPIA
“No veiem les coses tal i com són, les veiem
com som nosaltres” Anaïs Nin (escriptora d’arrels catalano-cubanes amb
nacionalitat franco-nordamericana)
guió utilitzat per la radio a Valors en alça (la Xarxa)
