Què hi ha a l’estiu que no sigui de més fàcil
decisió i poca preparació que anar a la platja. Personalment m’agrada anar-hi i
per aquí al Maresme en tenim un munt de platja, bé tenim tot un lateral de la comarca,
de punta a punta. Anar a la platja no és una activitat compartida per la
història de la humanitat, doncs antigament hi havia un recel a estar prop del
mar per la incertesa del que podria portar i les seves intencions, les
societats tenien per costum allunyar-se de la mar si no era per pescar o
viatjar però no es tenia aquesta consciència lúdica d’ara. Les platges són ara
és un lloc de diversió, descans i salut. És un lloc barat per anar i a vegades
pesat pels embussos que sovint s’hi formen. Vivim per sort en un territori que
sap el valor de les platges i les administracions les cuiden i les adeqüen pels
banyistes.
Si anem a la platja hem de tenir una cosa
clara, a la platja s’hi va sobretot a no fer res. Fa gràcia aquesta expressió
en els temps que corren, tothom tant atrafegat i atabalat, doncs la platja
proposa una parada durant una estona; una parada, un alentiment, una
experiència sensible pel cos. Aigua que ens refresca, sol que ens escalfa i ens
torra i la sorra si bé no és molt tova tampoc és dura. Converses agradables,
jocs amb pales o contemplant la línea de l’horitzó ens hi podem passar hores a
la platja. Hi ha gent que porta una nevera amb beguda, n’hi ha que només una
ampolleta d’aigua, cadascú a la seva manera.
Hi ha famílies que sempre posen la paradeta,
tovalloles, para-sol, cistell al mateix lloc a la mateixa platja, n’hi ha que
s’aventuren a nous paratges. Potser és un acte de llibertat anar a la platja,
lluny del comerç, a prop del mar que connecta a tot el món és una experiència de
parada i descans. És d’aquelles activitats que tan m’agraden que no demanen
molta infraestructura i si atents les recomanacions bàsiques no té efecte
secundaris.
Al nostre país tenim de punta a punta una
costa meravellosa, de la mes agresta i feta de platges pedregoses a platges
allargassades amb aquella sorra tan fina que s’enganxa per tot el cos. De l’Alt
Empordà al Delta de l’Ebre, no deixeu perdre la oportunitat de jaure i no fer
res i si és amb la família millor. Recordeu, vacances ve del llatí vacatio que ens remet a buit, desocupat,
desert. Platja, vacances, dues paraules que van agafades de la ma. D’altra
banda no hem d’oblidar que per tot això hi ha persones, avesades a l’acció, que
no suporten gaire bé aquesta falta total d’activitat de la platja.
Bé, que cada família esculli que és millor,
que els ve més de gust, mar o muntanya i que sobretot es disposin a gaudir de
la millor manera de les vacances.
