Semblen no preocupats pel futur. Semblen molt preocupats pel
present, més que pel futur, més que pel passat. Estic perdut, no sé res, ells
saben més de tot que jo de res. Tenen una relació més propera amb l’existència,
amb la falta sexual. Saben parlar des de la veritat. Saben parlar de la veritat
de l’experiència. Saben aprofitar el temps a la seva manera. Són més propers a
la falta de l’Altre que qualsevol fill benestant complert i pler d’afecte. La
falta, l’altre que no existeix, és encara més clar en ells. No sé em pregunto
si l’adolescència és l’experiència del real, recolzat pel grup. Com si no
sabessin exactament que passa i ho sabessin a la vegada. Millor viure la pulsió
des d’aprop que tenir-la amagada, velada. Les religions velen allò evident i no
paren de velar allò evident fins que es destapa. Hi ha la distància entre el
que els impulsa el cos i la manera de vehicular-ho. Vehiculant, celebrant,
expressar allò que senten té sentit. Deixar-los fer sense que el fil s’acabi de
trencar.
