LA SUBJECTIVITAT POSTMODERNA

La carència s'imposa, l'atur s'imposa, la por a perdre s'imposa i el capitalisme neoliberal de l'espai i el temps complerts també s'imposa. Semblaria que vivim l'era de la paradoxa i del sense sentit, on una economia ferotge es suma a una ciència implacable més interessada en els beneficis que en un saber. Les pantalles són miralls d'unes ànimes desgastades per tants de bits, missatges curts, imatges fugaces, millions d'informacions. Les trobades per mirar de buscar un saber buides per degut segurament a que no té un benefici espontani.

Creiem que el motor de la vida són els diners, creiem que més enllà del ser consumista no hi ha res. Aquesta és la idea obessiva actual, treballar per viure i viure per treballar. Sobretot no sortir de l'engranatge.

Sortim de l'engranatge? tampoc hi perdrem tant! sortim per veure que s'hi cou en altres ambients, sortim i fem el que ens ve de gust sense tenir en compte modes, beneficis o linees de pensament preestablerts. És fan necessaris nous herois que no vulguin seguir la norma com a font de vida. La norma serveix si ens dona llibertat i no si ens ofega en les obligacions.

No creiem res, o creiem el que ens vingui de gust. La prudència ens ha de fer sentir que podem governar els propis cavalls de l'existència que són dos: el desig i el gaudi. Però no un gaudi i un desig solipsista, individual. Un desig i un gaudi compartits amb els que ens trobem més a gust.